#MÉSQUELLIBRES

#Mésquellibres | el Ton ens recomana “Instant” de Wislawa Szymborska

 

Instant
Wislawa Szymborska
Eumo, 2018

> Veure disponibilitat Aladí

 

L’art de saber mirar les coses senzilles, d’encertar l’enfoc en la mirada quotidiana. I fer-nos-la arribar vers a vers. Això és el que més m’ha captivat d’aquest volum de la poetessa polonesa, que la traducció de Joanna Bielak preserva íntegrament.

Szymborska (Bnin/Kórnik, 1923 – Cracòvia 2012) ha estat reconeguda amb el Premi Nobel de Literatura el 1996. Humil, senzilla i esquiva amb la popularitat que li anava sobrevenint amb els diferents premis concedits, la seva obra traspua una visió feminista, agnòstica, crítica, filosòfica, metafísica, també irònica, juganera, sensible, enginyosa, sorprenent i, en qualsevol cas, extraordinàriament propera i transparent, més procliu a formular interrogants que a mostrar-nos respostes o proposar-nos dogmes.Tot i que té una extensa obra poètica publicada, en català, a part d’aquest volum que ressenyo, diria que només s’ha publicat una antologia (Columna/Proa, 1998).

Proveu de començar pel deliciós poema D’hora, que dissecciona el fugaç instant de l’alba. “Encara dormo/ quan ja succeeixen els fets./…/ Hauria de sorprendre’m això, però passa molt pocs cops./ Em solc despertar en el paper d’un testimoni tardà/ quan ja s’ha produït el miracle,/ el dia està constituït/ i l’alba virtuosament s’ha fet matí.”
I gaudiu de l’argúcia de qui parla de quelcom com qui no en parla: “Per escriure els núvols/ hauria d’anar amb presses,/ en menys d’un instant deixen de ser…”Ara parla del temps, ara de l’ànima, “… Hi podem comptar/ quan no estem segurs de res/ però curiosos per tot…”
I ens fa adonar que algunes paraules corrents són tanmateix les més estranyes. “Quan pronuncio la paraula Futur/ la primera síl·laba ja se’n va al passat./ Quan pronuncio la paraula Silenci/ el destrueixo./ Quan pronuncio la paraula Res/ creo una cosa que no té cabuda en cap existència.”

També se li agraeix l’expressió planera de raonaments i interrogants pouats a la seva inquietud filosòfica.
No us atabaleu escatint per què sou qui sou, per què sou com sou. “Sóc qui sóc/ atzar incomprensible… Podria haver sigut jo mateixa/ però sense sorprendre’m/ i així seria algú del tot diferent.”
Ni, és clar, si no ho podeu saber tot. Sortosament, “La vida és…/ i desconèixer incessantment/ alguna cosa important.”

Recomanat pel Ton Armengol, usuari de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s