#mésquellibres | La Laura ens recomana “Amigurumi en los cuentos clásicos”

Amigurumi en los cuentos clásicos
Riet-Ernst, Tessa van
Madrid : El Drac, cop. 2016

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

 

 


En els darrers anys el fenomen DIY (Do it yourself o fes-ho tu mateix) està de moda i s’ha estès arreu del món. Es considera que aquest neix als Estats Units associat a alguns moviments anticapitalistes que prenen com a base de la seva filosofia l’autoproducció, és a dir, fabricar i reparar coses per un mateix tot rebutjant la compra de béns de consum. A l’actualitat el DIY s’ha constituït com un recurs d’oci que posa en joc la creativitat de les persones al permetre crear objectes únics i personals, a més de la satisfacció que s’obté al fer quelcom per un mateix.

La meva recomanació va en aquest sentit: Amigurumi en los cuentos clásicos. Però comencem per saber què és això d’amigurumi…

L’amigurumi és una tècnica originaria del Japó nascuda durant els anys 90 que consisteix en teixir animalets de peluix a ganxet o crochet, que es pot incloure dins l’anomenada cultura Kawaii; de fet, la paraula amigurumi significa “peluix teixit”. Aquesta tècnica però, és tan versàtil que permet realitzar tot allò que ens vingui a la ment a partir de les diferents formes que es van teixint i els detalls que s’hi poden aplicar. A la cultura nipona els amigurumis tenen un significat molt profund, per a ells aquests ninos tenen ànima i fins i tot hi ha qui els utilitza com a amulets. La moda dels amigurumis està present a tot el món, és una tècnica cada dia més estesa i en constant evolució.

En aquest llibre que us proposo, l’autora porta els amigurumis al màgic món dels contes tradicionals. Seguint els patrons que conté podrem aconseguir teixir els personatges de vuit contes clàssics: des de la caputxeta vermella i el llop fins a l’aneguet lleig. El llibre inclou el nivell de dificultat de cada patró, així com els materials necessaris i les instruccions per fer els detalls i el muntatge. A més, al principi del llibre hi trobem una explicació detallada dels punts bàsics que s’utilitzen per a que així fins i tot les mans inexpertes puguin crear-los i iniciar-se en aquest art. El que dóna el toc diferent i fa especial a aquest llibre envers d’altres d’amigurumi, és que alhora que anem teixint els diferents personatges l’autora ens va explicant els contes clàssics, donant-li el seu toc personal.

A la Biblioteca del Casino hi ha un fons especial, Fet x mi, dedicat a les manualitats. En aquest hi podeu trobar molts llibres que us ajudaran i serviran de guia per a realitzar des de projectes de restauració, elaboració de sabons, patchwork… fins als amigurumis, com és el cas del llibre que us he recomanat. Us convido a que hi doneu un cop d’ull!

Recomanat per la Laura de la Biblioteca del Casino de Manresa

Còmics i + | Parelles de fet, trios i més…

Hi ha relacions que són difícils i no duren sempre… però aquestes que us proposem esperem que us sorprenguin. Inicieu-les amb una mentalitat oberta ja que la seva principal raó de ser és el còmic.

El Grupcòmic del COBDC va realizar una selecció de “Parelles de fet” consistents en casar un còmic amb música, o cinema i novel·les.

La Biblioteca del Casino, aprofitant la celebració del Saló Internacional del Còmic, que es realitzarà properament, us proposa descobrir algunes d’aquestes Parelles, Trios.. i més. Les trobareu exposades a la Biblioteca juntament amb una petita explicació del seu lligam sentimental.

A banda de la selecció proposada, us recomanem que intenteu jugar al joc de buscar relacions. És altament addictiu i costa deixar de pensar-hi. Esteu avisats!

No us perdeu les Parelles de fet !!!

#mésquellibres | La Montse ens recomana “L’últim patriarca”

L’últim patriarca / Najat El Hachmi

Barcelona:  Editorial Planeta, 2008

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Fent memòria d’entre els darrers llibres que he llegit i m’han aportat alguna cosa, a banda de gaudi, he recuperat “L’últim patriarca”. L’escriptora vigatana Najat El Hachmi és d’origen marroquí i està establerta a la plana de Vic. L’obra va ser guardonada l’any 2008 amb el “Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llul“ el mateix any que va ser publicat i ha estat traduït a més de 10 idiomes diferents.

El llibre va tenir tant d’èxit quan va sortir que el vaig anar deixant a la llista de pendents. No m’agrada llegir un llibre quan em condicionen les opinions dels crítics des dels mitjans i les converses de sobretaula de tothom que l’ha tingut a les mans. És un contrasentit, si tu vols, perquè m’agrada llegir i compartir opinions sobre els llibres que he llegit, però tanta “opinàtica” a favor i en contra a vegades li fa un flac favor al llibre. Ara, després de 8 anys li ha arribat l’hora a “L’últim patriarca”, i agraeixo haver esperat a tenir el cap buit d’opinions per poder fer-me’n la meva, sense tants condicionants.

Najat el Hachmi  va desgranant al llarg de la novel·la la vida del patriarca Mimoun Driouch, el protagonista, procedent de Marroc que emigra cap a Catalunya. Els canvis culturals i ideològics als quals s’ha d’enfrontar com a nouvingut provinent d’una societat en la que l’home n’és el centre. Aquesta visió de l’home es contraposa a la visió de la seva filla, que quan arriba a Catalunya és una nena i  que ens retrata la seva realitat oposada. D’una banda la societat tancada i patriarcal d’on és originària la família i de l’altra la societat catalana on viuen. Soumisha, la filla, està entre dos mons:  una ciutat de l’interior de Catalunya i el poble del Marroc on va néixer 8 anys abans de traslladar-se amb la família a Catalunya. La rebel·lió personal que la noia fa de l’ordre establert per la tradició familiar, la seva cultura i la seva religió, és barregen amb el creixement natural del personatge:  la infantesa, l’adolescència i la seva actitud com a dona dins el seu contraposat món: el familiar i el social.

La narració té moments de molta dolçor i també moments molt dramàtics. El tipus de discurs narratiu usa recursos propis de la tradició oral que fan d’aquest llibre i la manera com s’ha escrit sigui una peça ben especial de la literatura catalana actual.

Com es fa el trànsit d’una societat patriarcal, on tot gira al voltant de l’home a una societat occidental i democràtica com la nostra?  Quin paper tenen les dones en aquesta nova  situació quan elles venen d’un entorn on la seva vida és guiada sempre pels desitjos i ordres dels homes? Com  aquestes dones agafen les regnes de la seva pròpia existència?

Aquest llibre m’ha fet pensar i m’ha ajudat a entendre certes actituds que no entenia dels meus veïns, dels companys d’escola dels meus fills, dels seus pares, i sobretot de les seves mares.  L’escriptora ens contesta moltes d’aquelles preguntes que ens fem a boca closa sobre els emigrants, sobre els musulmans i ens dóna respostes a molts interrogants, trencant la barrera del silenci que es fa quan cadascun de nosaltres tanquem  darrera nostre la porta de casa.

És la primera obra de ficció de Najat el Hachmi, però  una bona lectura que t’ajudarà a entendre la Catalunya actual.

Recomanat per la Montse Fernandez, usuària de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa i bibliotecària de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (UPC)

L'últim Patriarca

Concurs de dibuix “ANDERSEN AVUI” @ClijcatFaristol

Com ja saps, el dia 2 d’abril se celebra a tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil per commemorar el naixement de Hans Christian AndersenAmb motiu d’aquest esdeveniment, el Clijcat (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) i altres seccions de l’OEPLI (Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil), promouen una sèrie d’accions. Entre elles, el ConcursAndersen avui“; que la Biblioteca del Casino et proposa.

A la Sala Infantil hem preparat una selecció de contes d’Andersen. Escull un dels seus personatges i participa. Pots guanyar un lot de llibres!

Consulta les bases del concurs. Tens temps fins el dia 24 de març!

Hora del conte amb Sandra Rossi a la Biblioteca Ateneu Les Bases de #Manresa

CARTELL HC Rossi

Quan jo era petita tenia una tieta d’aquelles que et pessiguen les galtes cada vegada que et veuen. Una tieta que sempre em preguntava: – a què jugues nena?- I quan jo li responia: jugo a ser pirata o estic empaitant un drac molt perillós, ella, xisclant i amb les mans al cap em deia: No, no i no, les nenes no juguen a pirates ni empaiten dracs perillosos!! Les nenes maques han de jugar a cuinetes i a princeses!

  • I per què??!!
  • Perquè sí!
  • Per què sí??? Això qui ho ha dit?

Dimecres, 15 de març de 2017 a les 18 h a l’àrea infantil de la biblioteca

L’aforament és limitat, podeu recollir la vostra entrada a partir d’aquesta tarda.

 

Els Suggeriments del Fantasma del Casino | Pel març: “L’aventura de pensar”

Molt sovint, pensem sobre la vida i sobre tot allò que ens envolta. De reflexionar al voltant de les coses, de l’aventura de pensar se’n diu també Filosofia.

Cada mes, el Fantasma de la Biblioteca del Casino de Manresa ens fa una recomanació d’un seguit de contes i novel·les sobre un tema.

Aquest mes: L’aventura de pensar


Més Suggeriments del Fantasma