#MÉSQUELLIBRES

#Mésquellibres | l’Alba @trespuntsdellibre ens recomana:

El paradís no era això
Batallé, Marta
Barcelona : Editorial Empúries, 2022

>Veure disponibilitat al catàleg Aladí

En una finca del barri del Raval de Barcelona hi viuen els protagonistes d’aquesta novel•la. En Santos: passa del mig segle però el seu esperit jove i lliure manté viva l’escència del guitarrista que va ser, les drogues formen part del seu passat i del seu present, i -amb un desitjat últim cop de sort- també espera que l’impulsin cap al futur; és un tros de pa disposat a donar un cop de mà sense jutjar.

L’Helena en té quaranta i pocs, és advocada, està casada, té un fill a qui li han diagnosticat TDAH i arrossega la mort sobtada d’una altra filla; creient-se tenir una família exemplar i ser una ciutadana modèlica, les circumstàncies la superen i s’ha d’acabar refugiant allà d’on tan sovint fugia i repel•lava (i on, per sorpresa seva, hi troba el que ella no hauria donat).

I la Mai, una jove llicenciada en Humanitats que treballa, precàriament, en una llibreria, que ha fugit del poble on vivia amb una família de qui estava completament distanciada, per buscar respostes i portar la vida al límit; comparteix pis amb unes amigues i relloga habitacions a turistes, es rapa el cap, s’estripa els pantalons i s’omple de pírcings per mimetitzar-se al barri on viu.

M’ha atrapat i molt: la història i també, molt, la manera d’explicar-la, com està escrita. Les descripcions detallades i acurades d’un barri del Raval multicultural, decadent, ple de supervivents oblidats per la societat que els manté exclosos i de qui s’aprofita. Les imatges dels personatges i la seva evolució (sobretot l’Helena); les voltes que donen i com ho justifica l’autora; les seves inquietuts (que són moltes), i com acaben confluint aquests tres personatges tan, aparentment, diferents.

M’ha agradat el ritme i les metàfores (n’està ple i algunes les he trobat brillants), l’humor àcid. Cada paraula i cada frase estan justificades: no hi ha res perquè sí, hi són perquè hi han de ser, en la justa mesura i de la manera més precisa.

La lectura m’ha requerit concentració i calma per intentar no perdre’m cap joc de paraules, que cap idea implícita em passés per alt. En resum, m’ho he passat molt bé i m’ha fet molta companyia. Ja tinc ganes de llegir la primera novel·la d’aquesta autora.

Recomanat per l’Alba @trespuntsdellibre, seguidora de les Biblioteca del Casino a Instagram. Segueix-la!

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s