No està escrit a les estrelles
Green, John.
Barcelona : Estrella Polar, 2012
> Veure disponibilitat al catàleg Aladí
La jove parella protagonista del llibre (Hazel Grace Lancaster i Augustus “Gus” Waters) es coneixen al grup de suport de nois i noies amb càncer. La jove de 16 anys Hazel Grace Lancaster va ser diagnosticada amb un càncer tiroïdal en fase 4 quan tenia 13 anys, però gràcies a una droga experimental sobreviu.
Ell, un jove de 17 anys, era una estrella de bàsquet a la secundària, però va perdre la seva cama esquerra per culpa d’un Osteosarcoma i ara està en remissió.
“Hazel: ‘Per què em mires així?’ Augustus: ‘Perquè ets guapa. M’agrada mirar a la gent guapa i fa temps vaig decidir no negar-me als plaers més senzills de l’existència’.”
Gràcies a l’obsessió de la Hazel pel seu llibre preferit Un mal imperial de “Peter Van Houten”, la relació amb en Gus comença a ser alguna cosa més que amistat, tot i que ella tem ser una bomba que algun dia exploti i faci mal a la gent que estima.
“-En aquest món no pots triar si et fan mal, però sí que tens alguna a dir en qui et fa mal.”
“-Sóc una granada i en algun moment esclataré i m’agradaria minimitzar les víctimes, d’acord?”
En Gus utilitza el seu últim desig, atorgat per una fundació que concedeix als nens amb càncer, per fer un viatge a Holanda i poder conèixer l’autor del llibre que els ha unit, allà la seva relació es consolida, potser per minimitzar el dolor que una possible mort podria causar.
“-Tothom hauria de tenir un amor verdader i hauria de durar com a mínim tant com la seva vida.”
“-Molt bé- va dir ell -Molt bé- vaig dir jo-, -Potser Molt bé serà el nostre sempre.”
Recomanat per la Laura de la Biblioteca Ateneu Les Bases.
