#MÉSQUELLIBRES

#MÉSQUELLIBRES | La Núria ens recomana:

Ahir
Agota Kristof
Barcelona: Editorial Amsterdam, 2021

Agota Kristof, nascuda a Hongria el 1935, va haver-se d’exiliar a Suïssa el 1956 per motius polítics, on va adoptar el francès com a llengua literària i va acabar treballant cinc anys en una fàbrica de rellotges. A Ahir, escrita el 1995 i ara traduïda al català per Jordi Rourera, hi trobem part de la seva biografia.

El protagonista de la novel·la, en Tobias, fill il·legítim del mestre del poble i d’una prostituta, es veu obligat a exiliar-se després d’un fet traumàtic per acabar treballant, com l’autora, en una fàbrica de rellotges. En aquest nou paisatge, inhòspit i hostil, viurà amb l’esperança de trobar la dona dels seus somnis, de la qual només té la certesa que es dirà Line.

“Ella no ha vingut al món sinó per trobar-me. Es diu Line, és la meva dona, el meu amor, la meva vida. No l’he vista mai.”

Kristof, amb una prosa austera, sense guarniments, però alhora, profundament poètica, ens parlarà de l’esperança, de l’amor platònic, de la soledat i de les ganes d’escriure.

Ahir és una novel·la absolutament trista, però aclaparadorament bonica. Amb una narració a cavall entre la realitat i el món dels somnis, l’autora ens fa reflexionar sobre què vol dir viure com a refugiat, amb una constant sensació d’incomprensió amb aquell que tenim al costat, i alhora, ens fa una crítica punyent de la societat capitalista en la qual vivim. En Tobias, que té el somni de ser escriptor, viu atrapat a la cadena de producció de la fàbrica, en un món automatitzat en el qual tothom viu per treballar.

“Les estacions han perdut el seu significat. Demà, ahir, què volen dir aquestes paraules? Només hi ha el present. Una vegada, neva. Una altra, plou. Després fa sol, vent. Tot això és ara. No he estat, no serà. És. Sempre. Tot alhora. Perquè les coses viuen en mi i no en el temps. I en mi, tot és present.”

Un llibre per a tots aquells que volen conèixer històries d’amor impossible que perduren al llarg dels anys i que, malgrat la desesperança dels nostres temps, en algun moment, s’han permès somniar.

Recomanat per la Núria Gómez Ribas, de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa