#MÉSQUELLIBRES

#MÉSQUELLIBRES | La Neus ens recomana:

No-res
de Janne Teller
Barcelona: Comanegra, 2021

No-res: què és important a la vida? (2000) és una novel·la curta de la reconeguda escriptora danesa Janne Teller (1964), economista de formació, que l’any 1995 decideix dedicar-se exclusivament a la literatura escrivint principalment assaig, novel·les i relats. La seva obra s’ha traduït a catorze llengües i ha rebut diversos premis literaris.

Aquest llibre per a adolescents i sobre adolescents ha portat des del seu inici molta polèmica i controvèrsia. Primer en van prohibir la lectura però amb el pas del temps ha esdevingut un gran èxit de vendes amb reconeixements internacionals i recomanat per educadors i professors de tot el món. El tema central és el sentit de la vida, però també el consumisme, els valors i el dolor. Es qüestionen temes tan importants com l’amor, la importància de les coses materials, les aparences, la mentida, les diferents cultures, la religió, la família i l’amistat. I tot això, des de la perspectiva d’uns adolescents que comencen a entrar a la vida adulta i que busquen respostes desesperadament.

El protagonista és el Pierre Anthon, un noi de 14 anys que el primer dia de classe s’aixeca de la cadira i diu: “Res té sentit, això fa molt temps que ho sé. Així que no val la pena fer res, això ho acabo de descobrir”. Després d’això, pujarà a una prunera i es dedicarà a increpar i provocar els seus companys d’escola amb preguntes i frases lapidàries (nihilistes) que els deixen del tot desconcertats. Els altres estudiants provaran de fer-li veure que sí que hi ha coses que tenen sentit a la vida, i ho faran mitjançant la recollida d’objectes importants i de valor per a cadascun d’ells que aniran posant a una pila que anomenen “pila de significació”. El que comença com un innocent joc de canalla, a mesura que va avançant el relat es va complicant i agafant cada vegada un aire més macabre i esgarrifós, que acabarà amb un final sorprenent.

Narrat en primera persona per una de les companyes del protagonista, la història s’explica d’una manera objectiva, planera i senzilla, amb un vocabulari propi d’una noia de la seva edat. Teller defineix el seu llibre com un conte que li hauria agradat llegir quan tenia catorze anys. És un llibre pensat per als adolescents però també per als que ja no ho són, és un llibre directe i valent, provocador, que commou i et remou, et fa reflexionar i pensar, que el pot llegir tothom i que et pot servir per entendre el sentit de la vida, o no.

Alguns diuen que aquesta novel·la té totes les característiques per convertir-se en un “clàssic”. El temps ho dirà!

Recomanat per la Neus Capdevila, de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa