#MÉSQUELLIBRES

Stassi, Claudio. Nada : basado en la novel·la de Carmen Laforet
Barcelona : Planeta Cómic, [2021]

Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Aquesta és una novel·la gràfica de Claudio Stassi basada en la novel·la de Carmen Laforet, Nada.

Claudio Stassi és un il·lustrador italià resident a Barcelona on és professor de l’Escola de Còmic Joso.

Dibuixa les sèries Dylan Dog y Dampyr.  Alguns llibres publicats són  Brancaccio. Una historia de la máfia cotidiana escrita per Giovanni Di Gregorio (2007),  va crear La Banda Stern amb Luca Enoch (2013), Por eso me llamo Giovanni (2011), Para toda la vida (2012),  Rosario. Amor y muerte basat en textos de Carlos Sampayo (2015).

Amb Planeta Còmic ha publicat l’adaptació gràfica de les novel·les La Ciudad de los prodigios de Eduardo Mendoza (2020) i la que avui comento, Nada de Carmen Laforet (2021).

Nada va ser escrita per Carmen Laforet l’any 1945, en plena postguerra. Es tracta d’una novel·la existencialista que ens mostra la vida després de la Guerra Civil.

Andrea, una noia de divuit anys, deixa el seu poble i se’n va a Barcelona a estudiar a la Universitat. Se’n va a viure a casa de la seva àvia, un pis al vell mig de l’ Eixample al carrer Aribau. La noia arriba a la ciutat amb molta il·lusió, feia molt de temps que desitjava deixar el poble i anar a Barcelona era per ella un somni que ara es feia realitat. El pis on va a viure, però, és ple de gent. A part de la seva àvia també hi viuen els seus fills Roman, Juan i Angustias. També la muller de Juan, la Glòria i el seu nadó,  l’Antònia que és la criada i un gos. En el moment d’entrar al pis la idealització que l’Andrea tenia de Barcelona es comença a ensorrar. És un habitatge brut, fosc, ple de pols i humit.  L’Andrea estarà rodejada de pobresa, passarà gana i serà testimoni de maltractaments dins de la seva família.

Aquest ambient decadent i rònec serà un continu en la vida de l’Andrea a Barcelona. Només les hores a la universitat, conèixer allà als seus amics i sobretot la seva amistat amb l’Ena, pertanyent a l’alta societat barcelonina,  li proporcionaran una mica d’alegria. L’Ena i els companys de la universitat seran la seva llum, la seva desconnexió i el seu alè.

En el cas de la novel·la gràfica, Claudio Stassi il·lustra excepcionalment les situacions i els personatges. Com que la història és fosca , la paleta de colors del dibuixant està plena de grisos, blaus foscos i marrons. És així com s’il·lustra el desassossec vital, les relacions tòxiques i la vida angoixant. Tot això combinat amb petites pinzellades de colors que només a vegades donen una mica d’alè a la protagonista de la novel·la.

Al final del llibre hi ha un interessant annex on podem veure alguns  esbossos que va fer l’il·lustrador per crear els personatges i la història.

Una novel·la gràfica perfecte tant per fer una primera aproximació a la novel·la de Carmen Laforet com per tornar-la a llegir d’una manera diferent.

Recomanada per l’Eva de la Biblioteca del Casino

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s