#mésquellibres

#MÉSQUELLIBRES | La Victòria ens recomana:

 

 

El Refugi
de Mick Kitson; traducció de Jordi Martín Lloret
Barcelona: Angle, 2018

Veure disponibilitat al catàleg Aladí

 

El refugi és la primera novel·la de Mick Kitson. L’autor va néixer a South Wales (Gran Bretanya), va estudiar llengua anglesa, va formar part d’un grup musical amb el seu germà i també va treballar de periodista. Actualment viu a Escòcia i es dedica a la docència.

Aquest llibre és molt bonic, d’aquells que els gaudeixes, els vas assaborint pàgina a pàgina i et deixen un bon record. Ens explica una història que, a priori, sembla que no pot ser. Però a mida que t’endinses  en la narració vas sentint la realitat de  tot allò que viuen aquestes dues germanes i vols saber-ne més, arribar a conèixer-les, a elles i  les seves vides.

És la història de la Sal, una noia de tretze anys, que fuig de casa seva després de matar el seu padrastre,  i s’emporta a la seva germana petita, la Peppa de 10 anys, per salvar-la de la situació familiar en la que viuen. La Sal no vol rendir-se, fa el que creu i el que pot per sortir de la vida on està ficada, i ho fa no només per ella sinó, i sobretot, per la seva germana petita a qui vol protegir.

I llavors encara no havia començat a entrar a l’habitació de la Peppa però jo sabia que ho faria aviat perquè ell mateix ho va dir, i la Peppa ja tenia deu anys i era a aquesta edat que havia començat amb mi.

La novel·la passa a les muntanyes i boscos d’Escòcia, que són també protagonistes. Els imagines, perceps els seus colors i pots sentir-ne les olors, els  sons i la vida que hi té lloc.

Ja havia sortit el sol i la llum es filtrava a través dels arbres i el vapor s’aixecava del terra de fusta en petits filets blancs. Hi havia esclats diminuts de gebre a les vores de les fulles i als branquillons i el vent havia amainat tant que el fum pujava recte entre els arbres. Tot era silenci, només la fressa del foc. Llavors vaig sentir els ocells i els gralls dels corbs. Res més.

I tot explicat en primera persona per la Sal, amb la seva veu fresca i espontània, que et fa arribar ben endins el que ens està dient. Les dues protagonistes t’enamoren per les seves maneres, el seu llenguatge i la seva bonica relació.

Crec que corrent la Peppa és la més ràpida del món. Té unes cames llarguíssimes i corre com un llamp. Era més ràpida que cap dels nois de l’escola, fins i tot els més grans que ella. De fet ho fa tot ràpid. O s’està quieta com una pedra o va molt ràpid. Menja ràpid i parla ràpid.

També m’ha agradat molt el personatge de l’Ingrid, la dona que viu al bosc. L’Ingrid, coneixedora de la vida a les muntanyes, les ajuda i estima, els fa de guia i de mestra. Hi ha també l’altra dona de la novel·la, la mare de la Sal i la Peppa amb els seus defectes, mancances i contradiccions però capaç de redimir-se i que compta amb l’amor incondicional de les dues filles.

Aquesta història t’atrapa, t’agafa fort i no vols deixar-la fins que l’acabes.

Parla de supervivència i superació, d’aprendre i conèixer, de la bellesa i el poder de la natura. I especialment, parla d’amor.

Recomanat per la Victòria González , usuària de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s