#MÉSQUELLIBRES

#MÉSQUELLIBRES | El Pep ens recomana

Idaho

de Emily Ruskovich

Barcelona : Les hores, 2020

Veure la disponibilitat al catàleg Aladí

 

Idaho és una paraula que dona nom a un estat americà. En una de les pàgines de la novel·la que porta el seu nom se n’explica l’origen:

Resulta que un miner, que també era congressista, estava jugant amb la filla d’un amic a la Cambra de representants del Capitoli nacional. De sobte, ella, que es deia Ida, va sortir corrent cap a una porta, i ell va reaccionar tot cridant, ben alt i ben fort:

  • Ida! Ho! Torna amb mi!.

Els seus companys no van veure la nena, però van sentir el crit d’”Ida! Ho!”, una expressió que els va semblar una paraula d’allò més bonica: Idaho.

El miner va donar un toc de romanticisme a l’explicació del significat de l’expressió, tot assegurant que la paraula tenia l’origen en la llengua dels indis shoshoni, i podia ser un nom idoni i digne per aquella terra nova, aspra i inhòspita on habitaven…

Explico aquesta anècdota perquè ha estat un de tants ingredients d’Idaho que m’ha desvetllat la curiositat, però sobretot perquè considero que, de la novel·la d’on prové, és millor que, a nivell d’argument, no te n’expliquin res, o tan sols, la mínima expressió, per poder viure en viu i sentir en directe la sensació d’inquietud, d’estranyesa, i tantes altres coses que provoca en el lector.

Només un incís: un fet puntual d’inici, més aviat esgarrifós, esmicola allò que l’envolta en mil bocins. És un fet que podria donar per fer punxa a la morbositat, però la seva jove autora, l’Emily Ruskovich en una sorprenent primera novel·la, s’aboca a treballar de manera subtil i minuciosa l’abans i el després del fet en la vida dels protagonistes, les possibles causes i les conseqüències.

Explicat breument sembla que l’estructura de la novel·la sigui clara i esquematitzada. Clara, ho és; però no tan esquematitzada com ho seria un llibre de no ficció. Com si de la memòria d’una persona es tractés, Ruskovich va endavant i enrere, enrere i endavant en el temps, i va passant el focus d’un personatge a un altre, mostrant i entrant, en més o menys mesura, en la quotidianitat d’un ventall ampli de personatges secundaris, per descriure sentiments tan diversos com la culpa, el perdó, el penediment, l’esperança, l’amor, el dolor, i mostrar actituds, algunes més espontànies i comprensibles, altres més premeditades i estranyes.

Ruskovich elabora una feina d’orfebre, amb una mirada increïble sobre les coses. Dona l’aparença de passar únicament sobre la superfície de les coses, però acaba arribant molt endins, no només dels personatges, sinó també dels lectors.

Recomanat pel Pep de la Biblioteca del Casino

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Recomanat pel Pep de la Biblioteca del Casino

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s