#MÉSQUELLIBRES

#MÉSQUELLIBRES | El Ramon ens recomana:

El Quadern gris : un dietari
Josep Pla

Destino, 2012

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

A veure si us sona: una epidèmia assola el país, els enterramorts treballen a preu fet, la universitat tanca portes i envia els estudiants a casa… Som al 1918 i la por a contraure la grip s’arrapa a la cara de la gent. Un d’aquests estudiants és el jove Josep Pla, natural de Palafrugell, que amb 21 anys acabats de fer, i per no contrariar la família, cursa dret a la Universitat de Barcelona.

El futur és incert, però ell ha pres una determinació tot i no estar segur de tenir el talent per tirar-la endavant: serà escriptor.

Durant aquestes vacances forçoses es posa a prova i s’imposa escriure regularment; enceta un dietari que, tot i que només comprèn des del 8 de març del 1918 fins al 15 de novembre del 1919, anirà refent fins a la seva publicació amb el títol d’El quadern gris… 46 anys després! I la resta ja és història (de la literatura).

El resultat és descomunal pel que hi diu, però, sobretot, per com ho diu.

Sobre l’obra hi plana l’ombra d’un Proust molt en voga a primers de segle a les tertúlies literàries de la capital, però això deixem-ho per als especialistes. El llibre té dos escenaris ben contrastats que descriu amb precisió, la vida d’estudiant a Barcelona (les dispeses on malviu i mal menja, la grisor de la institució universitària, les tertúlies de l’Ateneu —on hi participa la flor i nata de la vida cultural del país: Sagarra, Ors, Fabra, etc.—, la misèria del Raval i la barreja de fascinació i rebuig que li genera) i la vida desvagada al poble d’hereu de casa bona, vinguda a menys, això sí (partides fins a la matinada amb els amics, ressopons, alguna visita al prostíbul local, excessos etílics i, sobretot, llargues passejades pel rodal i converses amb qui s’escau, ja siguin pescadors, pagesos o altres estudiants enviats a casa com ell).

L’adjectivació hi és abundantíssima, personalíssima, carregada de superlatius, amb una voluntat d’estil que no passa desapercebuda.

Si voleu endinsar-vos en el bullici festivo cultural d’una Barcelona que es mirava des d’una certa distància el final de la Gran Guerra, o voleu flairar un Empordà net de turistes i pixapins, deixeu-vos endur per la prosa d’un Pla que fa una sol·licitud expressa a l’hipotètic lector: llegiu amb calma, lentament. Per molt al peu de la lletra que us agafeu la recomanació segur que no trigareu a llegir-lo el que va esmerçar ell a donar-lo per acabat.

I si sou més de Twitter que de dietaris, no patiu. Pla hauria estat un gran tuitaire. Que no? Aquí us en deixo algunes proves:

L’educació consisteix en el cultiu de la mediocritat imitativa generalitzada.
La veritat és una idea que ha estat acceptada, una idea refredada.
Perquè la gent s’estimi és indispensable que visqui allunyada, que no convisqui.
De l’Estat, no cal ni parlar-ne: només funciona quan no hi ha cap problema.

Pla dixit. Amén.

Recomanat pel Ramon Cases, usuari de la Biblioteca Ateneu Les Bases

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s