#mésquellibres | L’Annabel ens recomana “Aquest deu ser el lloc”

Aquest deu ser el lloc / de Maggie O’Farrell

Barcelona : L’Altra editorial, 2017

Veure disponibilitat al catàleg

 

 

 

 

 

 

 

I aquest deu haver estat el llibre, per mi, d’aquest any. Una novel·la d’aquelles que he llegit i rellegit amb delit i després he enyorat profundament, trobant a faltar els seus personatges en la meva vida i sentint la buidor que deixa la seva absència. Ja fa mesos que me’l vaig llegir i ara l’estic rellegint perquè no he superat el dol… I em continua enganxant!

Es tracta de la setena novel·la d’aquesta brillant autora irlandesa, la quarta traduïda a les nostres llengües (entre traduccions en català i castellà) i, segons coincideix la crítica, la seva millor novel·la fins el moment. Amb ella Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972), massa desconeguda encara, esperem que arribi per quedar-se, no només a les nostres lleixes sinó també en els nostres cors.

Quan el  2004 vaig llegir per primera vegada un llibre seu, “La distància que ens separa” (Angle Editorial, 2004) – la que era la seva millor novel·la fins el moment – vaig descobrir una veu narrativa apassionada i uns personatges molt ben elaborats, però també el que podríem anomenar “l’efecte O’Farrell”: la sensació de buidor en sortir del seu univers narratiu, l’enyorança per no poder seguir vivint al costat dels seus personatges, tan marcats pel pes inexorable dels seus passats, i fugitius de vides anteriors.  És aquest pes que també porten damunt les espatlles els dos protagonistes d’”Aquest deu ser el lloc”.

Donegal és el comtat del nord-est d’Irlanda on es troben la Claudette, una actriu anglo-francesa molt coneguda, que necessita un canvi de vida radical i decideix fingir la seva mort i fugir amb el seu fill (amb el que viu amagada en aquest indret recòndit d’Irlanda), i en Daniel, un lingüista de Nova York, que té dos fills que no pot veure a Califòrnia i que visita Irlanda per recollir les cendres del seu avi. Junts construeixen una nova vida i una nova família, malgrat haver fugit d’un passat amb detalls no resolts… Fins que aquests s’entesten en reaparèixer en les seves vides i, com una bombolla de gas verinós, esclaten, tot fent perillar tot allò que ha construït aquesta parella singular.

Amb ells viatgem entre Irlanda, Nova York, Califòrnia… I també endavant i endarrere en el temps, al llarg de les vides dels protagonistes que, cal avisar, són tan presents i tan intensos que és fàcil que ens en enamorem (sobretot d’en Daniel!).

La novel·la també és plena de personatges secundaris vibrants, adults i nens, que formen una trama coral rica en matisos. És a través d’aquesta estructura narrativa impressionant, vestida d’un teixit humà profundament sensible, íntim i versemblant, que l’autora reflexiona sobre els indrets i les situacions de les que fugim, per arribar a la conclusió que els llocs son les persones, ja que en realitat no podem deixar enrere el que ja tenim dins nostre.

Una novel·la preciosa i magnètica que us atraparà i us marcarà. S’ha de llegir!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Recomanat per l’Annabel Sardans, de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s