#mésquellibres

 

Pan de limón con semillas de amapola / Cristina Campos

Barcelona : Planeta, 2016

Veure disponibilitat al catàleg Aladí

 

 

El llibre que us proposem és un llibre de lectura lleugera, amena, atractiva. El començament resulta sorprenent, i ja indica alguns dels “contrastos” que anirà oferint la narració: “Anna, havia planejat el seu enterrament curosament. Va ser el seu amant, jugant amb el seu pit, qui va trobar el trosset de mort que se l’enduria per sempre un any més tard”. La sinopsi de la història no deixa entreveure aquest començament. Us ho desvetllem perquè, si us decidiu a llegir-ho, ho trobareu al llibre ja d’entrada, al primer paràgraf.

El llibre té alguns trossets força interessants, d’altres potser es podrien qualificar de molt previsibles, i per contrast, d’altres, imprevisibles, a estones cru, però en el seu conjunt és molt recomanable: fa referències a la medicina natural o remeis “casolans”, en comparació amb la medicina de les indústries farmacèutiques del “primer món” i els metges xinesos, dels tibetans,…

També ens fa reflexionar quan, a través d’una història que explica una de les amigues, la Úrsula, ens fa sentir el desencís que porta amagat a vegades la vida, quan hi ha coses que no es fan i es deixen per executar-les en un futur que potser no arribi mai.

El llibre està dividit en vuit capítols, els set primers precedits per una recepta de pa. Nosaltres les vam fer pràcticament totes i, com a mínim, hi ha una que us animem a posar-la en pràctica, i que coincideix amb el títol del llibre, el pa de llimona amb llavors de rosella. Semblant a un pa de pessic. És bo, especial.

Al final del llibre desvetlla un ingredient “secret” que, encara que no sigui original, doncs ja havia sortit en alguns llibres precedents, no deixa de ser romàntic i tanca una història que desprèn amor i desamor per totes les seves línies.

A través de 7 receptes de pa l’escriptora ens introdueix en uns capítols que va narrant la història de dues dones, i les de les persones que les envolten, de les seves vivències, les seves pors, els seus amors i desamors, i el món que envolta tot això i la manera de viure-ho i entendre-ho de cada una d’elles.

Al nostre entendre no deixa de ser un exemple més de llibre que ens parla de gastronomia i literatura, com ja havien fet Pla, amb les seves descripcions de la gastronomia tradicional catalana, Vázquez Montalbán a través del seu detectiu,… i més recentment Elisabetta Flumeri i Gabriella Giacometti a El amor es un bocado de nata, la televisiva Ada Parellada a  Sal de vainilla, aquest últim amb receptes interessants però massa lleuger en la història, final decebedor, massa “alliçonador”, en contraposició al que us recomanem que és fresc, intuïtiu, i sap enllaçar amb la realitat que ens envolta, arreu, des d’una illa propera (Mallorca).

Per tant, us ho recomanem perquè novament tenim a les mans un llibre que creiem que val la pena llegir per la manera que presenta dos plaers en un: gastronomia i literatura.

Recomanat per la M. Àngels Márquez i el Joan Güell, usuaris de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s