#mésquellibres | La Montse ens recomana “L’últim patriarca”

L’últim patriarca / Najat El Hachmi

Barcelona:  Editorial Planeta, 2008

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Fent memòria d’entre els darrers llibres que he llegit i m’han aportat alguna cosa, a banda de gaudi, he recuperat “L’últim patriarca”. L’escriptora vigatana Najat El Hachmi és d’origen marroquí i està establerta a la plana de Vic. L’obra va ser guardonada l’any 2008 amb el “Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llul“ el mateix any que va ser publicat i ha estat traduït a més de 10 idiomes diferents.

El llibre va tenir tant d’èxit quan va sortir que el vaig anar deixant a la llista de pendents. No m’agrada llegir un llibre quan em condicionen les opinions dels crítics des dels mitjans i les converses de sobretaula de tothom que l’ha tingut a les mans. És un contrasentit, si tu vols, perquè m’agrada llegir i compartir opinions sobre els llibres que he llegit, però tanta “opinàtica” a favor i en contra a vegades li fa un flac favor al llibre. Ara, després de 8 anys li ha arribat l’hora a “L’últim patriarca”, i agraeixo haver esperat a tenir el cap buit d’opinions per poder fer-me’n la meva, sense tants condicionants.

Najat el Hachmi  va desgranant al llarg de la novel·la la vida del patriarca Mimoun Driouch, el protagonista, procedent de Marroc que emigra cap a Catalunya. Els canvis culturals i ideològics als quals s’ha d’enfrontar com a nouvingut provinent d’una societat en la que l’home n’és el centre. Aquesta visió de l’home es contraposa a la visió de la seva filla, que quan arriba a Catalunya és una nena i  que ens retrata la seva realitat oposada. D’una banda la societat tancada i patriarcal d’on és originària la família i de l’altra la societat catalana on viuen. Soumisha, la filla, està entre dos mons:  una ciutat de l’interior de Catalunya i el poble del Marroc on va néixer 8 anys abans de traslladar-se amb la família a Catalunya. La rebel·lió personal que la noia fa de l’ordre establert per la tradició familiar, la seva cultura i la seva religió, és barregen amb el creixement natural del personatge:  la infantesa, l’adolescència i la seva actitud com a dona dins el seu contraposat món: el familiar i el social.

La narració té moments de molta dolçor i també moments molt dramàtics. El tipus de discurs narratiu usa recursos propis de la tradició oral que fan d’aquest llibre i la manera com s’ha escrit sigui una peça ben especial de la literatura catalana actual.

Com es fa el trànsit d’una societat patriarcal, on tot gira al voltant de l’home a una societat occidental i democràtica com la nostra?  Quin paper tenen les dones en aquesta nova  situació quan elles venen d’un entorn on la seva vida és guiada sempre pels desitjos i ordres dels homes? Com  aquestes dones agafen les regnes de la seva pròpia existència?

Aquest llibre m’ha fet pensar i m’ha ajudat a entendre certes actituds que no entenia dels meus veïns, dels companys d’escola dels meus fills, dels seus pares, i sobretot de les seves mares.  L’escriptora ens contesta moltes d’aquelles preguntes que ens fem a boca closa sobre els emigrants, sobre els musulmans i ens dóna respostes a molts interrogants, trencant la barrera del silenci que es fa quan cadascun de nosaltres tanquem  darrera nostre la porta de casa.

És la primera obra de ficció de Najat el Hachmi, però  una bona lectura que t’ajudarà a entendre la Catalunya actual.

Recomanat per la Montse Fernandez, usuària de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa i bibliotecària de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (UPC)

L'últim Patriarca

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s