#mésquellibres | L’Eva ens recomana “Argelagues”

portada_argelagues_gemma-ruiz


Argelagues
Ruiz, Gemma
Barcelona : Proa, 2016

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

 


Sabeu, tinc un pacte amb una bona amiga amb la qual no ens podem veure gaire sovint però amb la que mantenim contacte virtual. Quan una de les dues es llegeix un llibre que, pels motius que sigui, li ha arribat a l’ànima ens comuniquem virtualment i ens en recomanem la lectura. Doncs bé, a ella li va arribar a l’ànima Argelagues, de la periodista  Gemma Ruiz.

I jo, sabent del seu bon criteri, m’he llegit el llibre. I quin descobriment!

Argelagues està escrit en veu de dona, de tres generacions de dones amb les que vivim part de la història del segle XX des del punt de vista més cru i més tendre.

Diu la Gemma en la introducció del llibre: “encara ens queden dones-gens-especials que guarden històries-gens-especials. Vides que es tenen per petites, per insignificants i per corrents, i que farien tremolar les cames del més valent”. Doncs aquestes vides són les de la Remei, la Rosa i la Nina (la besàvia, l’àvia i la tia-àvia de l’autora respectivament).

Val a dir que el que més m’ha enamorat de la lectura ha estat el seu llenguatge. En la introducció la Gemma diu “he intentat captar l’oralitat rica i genuïna que ella gastava” (referint-se a  la seva besàvia), i ho ha fet meravellosament bé. Llegir el llibre és talment com estar parlant amb la seva besàvia. El llenguatge et transporta en el temps i jo m’imagino asseguda en una cadira de boga, a la cuina, al costat de la llar de foc escoltant a la Remei.

L’autora comença situant-nos a principis del segle XX a Castellterçol, que és quan i on neix la Remei i és a través d’ella que descobrim com és la vida un entorn rural marcat per la misèria i el masclisme. Coneixem com és la relació amb els pares i germans, com la família s’ha de separar per poder sobreviure i com canvien la vida rural de Castellterçol per la vida urbana de Sabadell.

A través de les generacions vivim el procés d’industrialització amb la importància que les fabriques tèxtils van tenir en ciutats com Sabadell. Les hores que passen a la fàbrica i l’orgull que significa poder entrar-hi a treballar. Descobrim aquí el poder dels anomenats “amos” i  la duresa de les condicions de treball  i de vida en una societat dominada per homes.

El context històric de la Guerra Civil i la Postguerra és duríssim. Les protagonistes viuen a la ciutat i són elles,  les dones,  les que posen en perill la seva vida per poder alimentar a les seves famílies. Tastem la violència, la por, el patiment, però també l’esperança i la lluita per sobreviure i per tirar endavant en una societat  marcada per l’odi i la repressió.

Aquest llibre té olor i sabor d’homenatge. Com diu la Gemma en la dedicatòria “a totes les Remeis, les Roses i les Nines a qui el pare, el germà, l’home, l’amo, l’església o la història han tapat la boca. Perquè elles també han fet aquesta terra”.

Elles són, en definitiva, les argelagues de la història, tenen la capacitat  de resistir malgrat les adversitats i tornar a florir ufanoses.

Bona lectura!

Recomanat per l’Eva de la Biblioteca del Casino de Manresa.

argelagues-composicio

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s