#mésquellibres | L’Annabel ens recomana la pel·lícula “La Família Bélier”

 

1

La Familia Bélier [enregistrament vídeo] un film de Éric Lartigau

Madrid : Vértigo, cop. 2015

Veure disponibilitat al catàleg Aladí

 

La Família Bélier és una comèdia singular, alhora previsible i sorprenent, familiar i desconeguda, divertida i dramàtica. I és plena d’acudits políticament incorrectes. Com passa amb els formatges que produeixen els protagonistes, d’una recepta clàssica de comèdia cinematogràfica també en poden sorgir resultats ben diferents!

L’encert del seu director, Éric Lartigau, és la manera com ens presenta un nucli familiar gens convencional: els Bélier són una família de sords plena d’energia i de bon humor. Gigí, la mare, Rodolphe, el pare i el fill petit, Quentin, no hi senten i estan lluny de sentir-se discapacitats per aquest fet. És per això que la Paula, la filla gran, és l’estranya, la “diferent” del grup, justament perquè hi sent, encara que sembli una contradicció… Perquè no només hi sent, sinó que és el puntal, la veu i les orelles de tota la família, l’intèrpret indispensable que els permet interaccionar amb el món… Un món de persones que hi senten i que ells veuen com “els altres”.

El conflicte comença quan la Paula descobreix, a través del director del cor de l’escola, que té una veu potent  i preciosa que destaca de seguida. El director es converteix en el seu mentor i l’encoratja a presentar-se a un concurs de cant nacional, per entrar a una prestigiosa escola de París. El que sembla una gran oportunitat per la Paula, passa a ser un gran dilema per ella: com explicar a la seva família les ganes que té de viure la seva vida? De seguir un camí propi, diferent de la vida de la granja familiar?

Potser el secret de l’èxit d’aquest film rau també en el fet que ens trobem davant d’una comèdia que no es limita a buscar l’acudit o el gag sinó que va molt més enllà, obrint diferents temes, amb la voluntat de parlar d’una realitat i d’unes sensibilitats concretes: de la família, l’adolescència, del món dels sords, de l’emoció que desperta la música…

El director va escollir Karin Viard i François Damiens, actors que no són sords, per ser els pares de la Paula, la protagonista, que havia de ser interpretada per una jove cantant, Louane Emera. I així va començar la incursió en el món dels sords: durant 8 mesos, 4 hores al dia, els tres protagonistes van haver d’aprendre el llenguatge, els diàlegs i les actituds dels sords davant les situacions, ficant-se en la seva pell. El film també toca el costat franc i contundent dels que no hi senten, una comunitat que és molt més directe, que parla sense filtres… i per reflectir-ho, tècnicament va ser força complicat. Segons Lartigau “implicava plans molt precisos i alhora hi havia un problema de ritme amb les traduccions de la Paula, un decalatge degut a la diferent sintaxi existent entre el francès i el llenguatge dels signes… “ Un trencaclosques que havia de reflectir el món d’una adolescent que creix en un ambient singular, envoltada d’afecte i bon humor però que, a diferència de la majoria d’adolescents, la Paula no pot fer la seva, refugiar-se i aïllar-se dels seus pares responent amb monosíl·labs…

Lartigau explica que la tria del repertori musical de Michel Sardou, amb textos força durs, respon al fet que, cantats per adolescents, tenen molt d’impacte i provoquen emoció, a part que la cançó “Je vole” explica la història de la Paula i encaixa com un guant amb l’argument de la pel·lícula i amb la voluntat de la Paula d’expressar-se a través de la música.

La música seria, doncs, l’element diferencial, el so més difícil de transmetre o explicar a un sord. Es diria que a ells els resulta inaccessible… Però de nou, en Lartigau ens sorprèn: aquest film arriba a transmetre a les persones que hi sentim què és la música pels que no la poden escoltar, però si sentir-la d’alguna manera.

Es tracta, finalment, d’una pel·lícula molt recomanable per passar una estona divertida, per emocionar-se i per descobrir nous mons que tenim ben a la vora i que sovint ens passen desapercebuts.

Recomanat per l’Annabel de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa.

20160512_192241

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s