#mésquellibres | El Sam recomana “Ys” de Joanna Newsom

Ys_coverYs

Newsom, Joanna

Chicago : Drag City, p. 2006

Veure disponibilitat al catàleg Aladí

 


 

Sovint oblidem, potser per les barrabassades que estem acostumats a escoltar en les líriques del pop amb més projecció, que la música, especialment la música cantada, també és literatura. Per sort, sempre tenim cantautors maleïts en algun racó de món per recordar-nos-ho.  El cas és que potser també tenim tant estereotipada la imatge del típic cantautor (Dylans i Sabines, per exemple) que se’ns escapen propostes molt més trencadores i d’una qualitat excepcional. Cap problema, sóc aquí per presentar-vos na Joanna Newsom i la seva arpa.

Joanna Newsom va irrompre en el món del folk americà l’any 2004 amb un debut on ens mostrava de primeres les seves armes: una veu estrident i infantilitzada i l’arpa com a instrument principal. Però en aquest The Milk-Eyed Mender (Drag City, 2004) ens trobàvem amb cançons d’estructures i durades senzilles, amb unes lletres d’un toc surrealistes i interessants, sí, però en definitiva, cançons que podien fer passar l’autora per algú de l’escola de cantautors freak folk com Devendra Banhart o Regina Spektor sense gaire més a oferir. Però dos anys després, i amb només cinc peces, na Joanna feia un salt de gegant, deixant una obra per emmarcar i destacar d’entre tota la dècada passada: Ys (Drag City, 2006).

La durada mitjana de les cançons d’aquest treball, oscil·la els 10 minuts, amb excepció de la peça Only Skin amb més de 16. I tot i que cal destacar la riquesa instrumental, és la veu de Joanna Newsom, i els relats que aquesta explica, el fil conductor de l’obra. Cal, doncs, el llibret amb les lletres al costat mentre anem seguint la música (i en aquesta part de món, el diccionari anglès-català, també). És així com podrem gaudir, per exemple, de la força poètica de l’homenatge que fa Newsom a la seva germana Emily, en la peça del mateix nom, plena de referències a l’astronomia (n’Emily és astrofísica, sembla ser) mesclades amb records que creen versos com aquests:

You taught me the names of the stars overhead that I wrote down in my Ledger
Though all that I knew of the rote universe were those Pleiades loosed in December
I promised you I’d set them to verse so I’d always remember

O el que és el mateix: Em vas ensenyar els noms dels estels, que vaig anotar en el meu llibre mestre / Malgrat tot el que sabia de l’univers conegut eren aquelles Plèiades alliberades en desembre / Et vaig prometre que les posaria en vers i així sempre les recordaria.

Però no tot són Plèiades en aquest disc. De fet, l’element al qual més referència es fa és l’aigua. Rivers, waters, seas, etc, inunden les líriques de l’àlbum, fet que va portar a l’autora a batejar-lo com Ys, que resulta ser una ciutat anglesa llegendària enfonsada en les profunditats amb una història similar a l’Atlàntida.

I en aquestes aigües s’aposenta na Joanna per parlar-nos d’un amor, o desamor, o vés a saber tu perquè no acaba de quedar clar (Only Skin), o explicar una esbojarrada història sobre un ós i un mico que s’escapen de la granja on solien viure per guanyar-se la vida actuant per a nens espantats (?) a Monkey & Bear o reflectir els sentiments de la pèrdua d’algú estimat a través de papallones que van a morir a la llum, a la bella Cosmia.

Cal un darrer paràgraf, però, per parlar sobre la música també, a l’alçada o més enllà de les líriques esmentades. S’ha comparat a Joanna Newsom amb d’altres cantautores com Joni Mitchell (de fet, hi ha alguna cantautora a qui no la comparin amb ella?), o també Kate Bush i Björk per la peculiar forma de cantar. La instrumentació i melodies, però, fan pensar en un trobador a la cort medieval cantant les seves històries per al rei. Servidor també hi intueix un deix de rock progressiu (tot i que d’instruments elèctrics, pocs), amb ecos dels Genesis de Peter Gabriel. Malgrat les comparacions, no deixa de ser un so únic. Newsom, la seva arpa, i arranjaments orquestrals diversos.

Quatre anys després, el 2010, l’arpista publicaria un triple disc que la consagraria com una de les grans artistes del segle XXI. Des de llavors el silenci, qui sap què vindrà.

Recomanat pel Sam de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa.

blog

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s